L'ESTANY DEL CLUSELL

Article de Rosa Mª Bosch. Publicat a la Vanguardia el 22/8/2016

Sense peixos, l’aigua torna a ser cristal∙lina L’estany Closellrecupera la seva biodiversitat eliminant el barb roig.

ROSA M. BOSCH Lladorre (Pallars Sobirà) El biòleg Marc Ventura s’acosta a la vora de l’estany Closell, a la muntanya de Lladorre, al costat del circ de Certascan, i revisa les xarxes per veure si ha caigut a la trampa algun barb roig, un peixet de tot just dotze centímetres causant de molts mals, el primer, la proliferació d’algues que tornen tèrboles les aigües. Del voltant de 20.000 exemplars que campaven al seu aire el 2014 només en queden uns 20, acorralats en un racó d’aquest petit llac del parc natural de l’Alt Pirineu. Sense barbs rojos, el Closell ha recuperat la transparència tornant al seu estat original. Una de les missions del projecALEXANDRE MIRÓ / CSIC JORDI PLAY E L PROBLEMA La desaparició de la puça d’aigua causa la proliferació d’algues i l’aigua es torna verda PEIXOS INVASORS Ni el barb roig ni la truita no són espècies autòctones dels llacs del Pirineu te LimnoPirineus, del programa LIFE de la Unió Europea, coordinat per Marc Ventura, és retornar al seu estat natural, sense espècies invasores, és a dir sense barbs ni truites, vuit estanys del Pirineu. En el cas del Closell els treballs van començar el 2014 i ja han encarrilat la recta final. En dos anys han aconseguit eliminar el 99% dels barbs. “Aquest peix menja larves d’insectes i diminuts crustacis, com la puça d’aigua. En desaparèixer els crustacis proliferen les algues, ja que aquests se n’alimenten, i l’aigua adquireix aquella coloració verdosa i es perd completament la visibilitat”, explica Ventura, envoltat d’un grup d’estudiants de batxillerat que aprofundeixen en els ecosistemes lacustres d’alta muntanya gràcies a unes beques a Món Natura Pirineu. Meritxell Cases està involucrada en aquest projecte, dotat amb 2,7 milions d’euros, a través de la firma Sorelló, Estudis al Medi Acuàtic. Aquesta enginyera forestal surt periòdicament a capturar barbs utilitzant tota mena d’arts: xarxes, gànguils i pesca elèctrica, tant a l’estany Closell com al Naorte, a uns 20 minuts caminant i d’una dimensió més gran. La metamorfosi del Closell ha estat radical, tal com evidencien les fotografies.Abans era impossible entreveure el fons del llac, d’una profunditat màxima de tres metres. Ara s’observa perfectament. A l’estany Naorte, de fins a 14 metres de fondària, encara hi ha molta feina per fer. Fins al moment se n’han aconseguit treure uns 14.000 barbs rojos, però en queden molts més. “Avui n’hem capturat més de 100 al Naorte i només dos al Closell, com menys n’hi ha més costa agafar­los”, explica Cases mostrant tres bosses amb el botí del dia. “La conductivitat d’aquestes aigües és molt baixa, per la qual cosa la pesca elèctrica amb prou feines funciona, esperem que vagin caient a les xarxes a poc a poc, no sabem si trigaran un mes, dos...”, apunta Ventura, delCentre d’EstudisAvançats de Blanes del CSIC. “La puça d’aigua és la prova de si un llac té bona salut o no”, afirma Ventura mentre puja en una llanxa pneumàtica per anar al centre del Closell i verificar com ha evolucionat la presència d’aquests microscòpics crustacis. El biòleg submergeix tubs per treure’n mostres d’aigua. En extreure­les es poden observar al seu interior multitud de puntets vermells, les puces en qüestió. Beneïts insectes que devoren les algues. I sense aquestes plantes aquàtiques, l’aigua torna a ser transparent. Ara, l’efecte en cadena ja no queda avortat per la falta de totes les baules d’aquesta cadena natural. Al contrari, a l’aigua treta del Naorte amb prou feines s’endevinen puntets vermells, que a més són més petits. “Les puces no creixen més perquè se les mengen abans els barbs”, matisa Ventura. L’equip d’investigadors de LimnoPirineus ha constatat que sense el barb “el Closell ja ha recuperat el 70% de la seva biodiversitat i calculem que en dos anys arribarem al 100%; a més de la puça d’aigua, ja hem detectat la presència de la majoria d’insectes que hi havia abans, escarabats, libèl∙lules, tricòpters... i en amfibis, ja tenim el tritó palmat”. Ventura subratlla que els peixos no són espècies autòctones dels ecosistemes lacustres del Pirineu. Altres estudis realitzats en diferents enclavaments d’alta muntanya han pogut comprovar com eliminant els peixos, a més d’insectes i amfibis també es recuperaven les aus i la vegetació pròpia del lloc. Avui, un dia de juliol, el groc de la ginesta lluu amb força al Closell, i al Naorte es combina amb el rosa intens dels rododèndrons. El panorama es completa amb la silueta de pics com el Sotllo o el Baborte, entre d’altres. Els excursionistes en ruta per aquestes muntanyes aprecien els resultats d’aquests projecte. Se sospita que van ser pescadors francesos els que van tirarhi accidentalment, als anys 80, el barb roig en utilitzar­lo com a esquer viu per capturar truites, que ja feia més de deu anys que eren en aquests estanys del Pallars Sobirà. Els salmònids van desaparèixer delClosell i delNaorte, però no els barbs, que amb el temps han anat degradant aquests paratges. Un tercer estany del parc natural de l’Alt Pirineu, el Robinets, i cinc del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en els quals són les truites les que alteren els seus cicles vitals, s’afegeixen al projecte LimnoPirineus, que culminarà el 2019. Ernest Bonetti, estudiant de 15 anys de Palautordera que vol dedicar­se a la Biologia, s’ho passa d’allò més bé aportant el seu granet de sorra. “Ahir vam muntar, a Món Natura, unes sondes amb sensors de llum per calcular la transparència de l’aigua”, explica mentre puja a la llanxa amb Ventura. Si alClosell la visibilitat ja és del 100%, al Naorte s’arriba a veure fins a tres metres dels seus 14 màxims de profunditat. Bonetti forma part del grup de joves seleccionats per la Fundació Catalunya­La Pedrera per aprofundir aquest estiu en diferents àmbits científics al complex de Món Natura, al Pirineu. Abans de marxar, Marc Ventura fa una última ullada al reducte de barbs delClosell i desitja que en la seva pròxima incursió a la zona ja no en quedi cap.